El poder de l'aigua.

Una gota d'aigua, no fa mal, però...moltes gotes d'aigua, poden fer mal? I molt de mal! La naturalesa ens mostra, sovint, mostres de la perillositat de l'aigua. Per exemple, a Mallorca, tenim els torrents, que durant la major part de l'any són ben eixuts, però quan plou, i ho fa molts de dies seguits o ho fa de valent, es converteixen en torrents perillosos, molt perillosos la majoria dels casos. Un altre exemple és la mar; una gota d'un esquit d'una ona, no te fa res, no fa mal, però quan s'acosta una depressió atmosfèrica, que el nivell de la mar puja, i també bufa el vent, aquesta gota d'aigua, en unió de moltes gotes d'aigua, van formant grans ones, que també es tornen molt perilloses. Per exemple, molts de dies durant l'any, l'aigua de la Cala de Sant Vicenç va més que remoguda, i és molt perillosa, sobretot pels corrents diferents d'aigua que presenta l'aigua a n'aquest indret; personalment, he vist ones enormes allà, trencant amb força, amb molta força i, si no vaig errat, les ones més grosses que he vist mai feien entre sis i vuit metres, impressionants. Si algú vol veure un bon temporal de mar, convé anar-hi i disfrutareu, però amb molta cura, perquè és molt perillós si fas un pas en fals (record que una vegada feia fotos on acaba el Torrent de Ca'n Botana, a Cala Molins, una de les quatre cales que formen la Cala de Sant Vicenç, el dia no era dolent perquè feia sol, i sense més ni manco una ona va ser una mica més grossa del normal, va trencar i em va deixar remull, ben remull, càmera inclosa, i això que feia bo!). Al blog hi ha diferents fotos i vídeos de la Cala de Sant Vicenç, que no tornaré a posar ara.
El que sí vos pos és un vídeo que m'han enviat al correu electrònic, que és un clar exemple del poder de l'aigua, sobretot quan es fan carreteres que atravessen torrents, que són totalment vulnerables a les crescudes del nivell de l'aigua (a Mallorca encara queden molts de llocs així, i afortunadament no hi ha desgràcies, però n'hi haurà). Escarrufa veure'l, i no perquè faci oi, si no perquè la violència i el poder de l'aigua, són descomunals. Segur que vos agradarà. Jo ja li tenc una mica més de respecte, vos ho puc ben assegurar. Salut!

Dos anys de Blog!

Com passa el temps! Avui fa dos anys que vaig encetar aquest blog, sense ben bé sabre què posar-hi, i encara el seguesc fent, i el seguiré fent, i tant que sí. Seguiré fent algun escrit, posant algun vídeo i, sobretot, penjant fotos que vagi fent, que m'encanta. Una salutació a tots els que de tant en tant hi entrau i salut!

Sa Dragonera.

Què fas un diumenge d'octubre si t'aixeques prest? Avui tenia dues opcions: quedar-me a casa i no fer res o partir pel món i disfrutar de la naturalesa. Afortunadament he triat la segona opció, i ha estat un matí realment fenomenal. Hem partit el meu amic Joan Miquel i jo a les vuit del matí, rumb a Sant Elm, a Andratx, per anar a veure tres coses, bàsicament: naturalesa en estat pur, Sa Dragonera i Cala en Basset. Ha estat un matí profitós, un matí de caminar per camins de terra, fins que al final hem arribat a la Torre de Cala en Basset, després de caminar entre 30 i 45 minuts, aproximadament. Romaní florit, alzines, pins, garballons amb fruit, ocells, insectes...ens hem trobat una mica de tot pel camí. No sé si heu estat mai a la Torre de Cala en Basset, però vos diré que val la pena anar-hi, perquè tens unes vistes cap a Sa Dragonera realment espectaculars, i també cap a Cala en Basset, que és preciosa i verge, amb la Trapa just al darrera, que la vigila constantment. I això hem fet, disfrutar de la caminada, de les vistes (fins i tot es divisava part d'Eivissa) i tornar cap el punt de partida; quan tornàvem, una libèl.lula ens ha fet de model, i l'hem fotografiada des d'alguns punts diferents, perquè quasi no es movia. Ha estat prou interessant. Després, ja hem agafat el cotxe, i hem passat pel desastre urbanístic del Port d'Andratx i ens hem encaminat cap a Camp de Mar, camí de Cala Blanca, que ha estat preciosa, com sempre. Ha quedat pendent baixar-hi i gaudir-la completament. Després de recordar alguna annècdota, que no la contaré, ja hem partit cap a casa. Molt bon dematí. Salut!

Dies de vent.

Aquests dies passats, hem tengut dies de molt vent, sobretot vent de l'oest i del nord-oest. Ens ha plogut una mica així mateix, no hi ha hagut quasi llamps ni trons, i sí, molt de vent. Els que entrau per aquí de tant en tant, ja sabreu que m'encanten els dies així, i no em fa res agafar el cotxe, fer 150 km per anar i tornar, i fer fotos del mal temps que pugui veure. Aquesta vegada, vaig triar el Port d'Andratx i la zona d'El Toro, pel fet que el vent bufava de ponent. El Port d'Andratx (que normalment escarrufa quan hi arribes, per l'urbanisme frenètic i voraç d'aquests anys passats) és un lloc que em segueix agradant especialment, sobretot els vespres. El far és molt bonic, i les ones hi trencaven com feia estona que no veia, encara que sé que hi ha haguts vegades que era més espectacular. Després d'estar-hi una estona fent-hi fotos i esperant les ones, el vent i el sol, i de poder escoltar l'experiència de mans d'un professor que vaig tenir la sort de tenir quan estudiava la carrera, un tal Miquel Grimalt, expert geògraf i metereòleg, vaig anar a l'altra banda del Port d'Andratx, massacrada urbanísticament, assassinada per construccions fetes sense esma, lletges, horroroses. Això sí, vaig poder veure vistes encara molt maques cap a la zona de Cala d'Egües, el Caló d'en Tió i Sa Dragonera, que es veia majestuosa darrera la zona costanera de Sant Elm. Va ser molt maco veure-ho, i vaig pensar que encara tenia temps d'anar a El Toro, a veure les ones trencant amb molta força a l'illot on hi ha el far i, per què no, veure la posta de sol, que es presentava molt bonica, amb unes tonalitats negres i taronjes, que al final varen ser precioses. Hi vaig arribar a temps, i va ser impressionant tot, i també em va agradar molt veure un esbart de gavines impressionant, que anaven i tornaven al compàs del vent, i que era molt nombrós (no exager si dic que n'hi havia més de mil, no n'havia vist mai tantes de juntes, impressionant). Demà torna a tocar excursió i sessió de fotos, però encara no sé on partiré; això sí, un testimoni gràfic, com el que vos deix ara mateix, serà presenta al blog. Salut, amics i amigues!

Un dilluns lliure.

Dilluns dia 12 d'octubre, dia del "res a celebrar", segons el meu pensament, però tenc lliure. Això és el que té viure a n'aquest estat, que commemora desastres i oblida amb molta facilitat, just per passar pàgina, com si res hagués passat, i ja ho veurem. Com que era el dia del "res a celebrar", vaig decidir que m'aixecaria d'hora i aniria a caminar. Així ho vaig fer, i vaig començar a caminar pel Camí de Son Roig, a Binissalem, un caminoi que m'agrada molt i que, de tant en tant, em veu per allà, disfrutant de les vistes a les vinyes, a les marjades, a les aus que volen i, de tornada, a la Serra de Tramuntana, que es presenta majestuosa darrera Binissalem, el poble on visc. Fruit d'aquesta caminada, i perquè em vaig endur la càmera, per no perdre el costum, vaig fer algunes fotos macro, de ben apropet.El capvespre del dia del "res a celebrar", va ser bastant diferent. El vaig passar amb un bon amic, amb en Joan Miquel, i anàrem de passeig per un bocí de la zona litoral de Llucmajor, més concretament des del cap Enderrocat, des d'on vàrem veure una posta de sol divina, fins al cap Blan, des d'on veiérem Cabrera com si estàs a tir de pedra. Gavines, corb-marins, safrans bords, falcons... és una mostra del que vàrem veure, així com paisatge encara mig verge i molts de penyassegats, realment majestuosos i impressionants. Fruit d'aquesta sortida, també en varen sortir algunes fotos, diferents de les del dematí, però igualment interessants.Mostra de tot això, en pos algunes de fotos, a veure si agradran a algú que pugui entrar per aquest raconet. Si algú en volgués alguna en gros, que me la demani i serà un plaer compartir-la, només faltaria. Salut i esper que tenguéssiu un feliç dia del "res a celebrar".

Taller de fotografia.

Aquest cap de setmana i l'anterior, he anat a fer un taller de fotografia. Ha estat molt instructiu i amb una persona que viu la fotografia, perquè la manera que té d'explicar, de mostrar fotos, de donar consells, de valorar fotos... et fa veure que disfruta del que fa, i és d'agrair, i tant. El nom d'aquest fotògraf és Sebastià Torrens i ens ha ensenyat el codi ètic a l'hora de fer fotos, aspectes bàsics de les càmeres i els objectius, i també una mica de tècnica per fotografiar animals en moviment, sobretot aus, perquè l'hem fet bàsicamet al "Centre Cinegètic de Capocorb", al terme de Llucmajor, a la carretera de Cala Pi. També hi va haver un dia d'anar a s'Albufera de Muro, i un altre dia d'anar a s'Estanyol de Migjorn, també a Llucmajor. Un àguila reial, dos falcons, gavines, un corb marí...i fins i tot un pop que ens va sorprendre a peu de cala...ha estat un plaer. Personalment, no he fet gaires fotos d'animals en moviment, des de que faig fotos; he fotografiat qualque cabra per Cala Bóquer a Pollença, o per la Serra de Tramuntana, o qualque xoriguer o animals així. Però he de dir que m'ha agradat, i que si en fan algun altre, hi tornaré si m'agafen, perquè la llista de gent que s'hi apunta, és bastant extensa. Si voleu veure algunes de les fotos d'en Sebastià Torrens, podeu entrar a la seva pàgina web que és http://www.sebastiatorrens.net i podreu gaudir de les fotos que fa, tant de fauna com de paisatge, macro... i sé cert que vos agradaran molt, seguríssim. Jo, per no perdre el costum, vos pos algunes de les fotos que he fet al taller, a veure si a algú li agradaran, perquè encara he de millorar molt perquè surtin unes fotos dignes, que estiguin bé. Salut!

Si això passa al Bernabéu l'any que ve...

Quines rialles, és molt bo. Força Barça!!!

Zlatan Ibrahimovic.

Després de la marxa de n'Eto'o, un jugador que ha fet molt pel Barça, perquè ha demostrat ser un gran professional sempre, ens arriba un nou crack: Zlatan Ibrahimovic. L'altre dia, mirant el noticiari d'Antena 3, el varen mostrar, i justament no varen mostrar que marcàs cap gol, cosa que sí han anat mostrant dels jugadors fitxats pel Reial Madrid, encara que sigui un defensa que només n'hagi marcat un o dos durant la seva carrera esportiva. Sempre ho veureu, no ho trobau? Bé, com que és un davanter, i dels bons, aquí van 10 gols marcats per ell, que esper que en siguin més els que marcarà amb el Barça, que així serà. Salut i Força Barça!

En Pacman

Versió una mica diferent i divertida del conegut joc del "come-cocos" que li dèiem fa anys, o Pacman, com es deia en realitat. Són un desastre aquesta gent, perquè en fan de tot color, tant a n'aquest vídeo com a d'altres que tenen, com un del popular joc de Nintento "Mario Kart". És divertit, vos agradarà!

Fa temps que no escric.

Fa temps que no escric res al blog. No és que no en tengui ganes ni que em faltin idees ni res semblant; el que em passa és que la calor mata, i a mi m'està matant les ganes d'escriure i de fer altres coses. Sent a dir frases com "això no ho havia fet mai", "aquestes temperatures no són normals" i altres, que no vull reproduir, i la meva resposta, darrerament, és la mateixa: "tenim poca memòria, o és que no recordau fa alguns estius, ens vàrem quedar sense llum a tot Mallorca durant bastant de temps, de l'onada de calor que vàrem tenir???". No sé quants d'estius fa d'això, però ja en fa alguns, i ho record ben bé, i si fa aquesta calor, és el normal a finals del mes de juliol; que la faci per abril o maig, no és normal, però ara...no podem esperar temperatures que no passin dels 25ºC, per exemple, o que ens plogui arreu i refresqui l'ambient, o veure els camps ben verds i bonics, per alegrar-nos la vista. Ara toca fer calor, i en fa molta, i en seguirà fent, però el mes que ve, començarà a canviar: farà qualque tronada forta, qualque tormenta puntualment feresta, i a poc a poc ens anirem acostant a la tardor, i després a l'hivern, i quan hi estem arribant, tornarem a sentir frases com "aquestes temperatures no són normals", "això no ho havia fet mai"...

Escena de Padre de familia

Crec que no havia rigut tant mai mirant una escena d'aquesta sèrie, que em sembla totalment genial. He plorat i tot de tant riure, veient com n'és de travat el protagonista, en Peter. És simplement...genial. Esper que vos agradi. Salut!

Illa de Man

Fa anys que m'agraden les carreres de motos, i una de les carreres que sempre m'ha impactat més, és la que es celebra cada any a una petita illa britànica, l'Illa de Man. És una petita illa, d'uns 500 kilòmetres quadrats, i s'hi du a terme aquesta carrera, per les carreteres i carrers, amb poques proteccions i amb Superbikes que passen els 300 km/h. Cada any hi ha més d'un accident, per la perillositat del "circuit", i és la carrera, si no vaig errat, on hi ha més morts registrats. La veritat és que escarrufa veure les motos a tot gas pels carrers, però si vos agrada la velocitat, vos agradarà el vídeo. Aprofit per a dir-vos que dissabte de la setmana que ve, al K33, faran la segona part del reportatge de les carreres del 2008; avui han fet els entrenaments, la setmana que ve la carrera. Impressionant!

Diumenge capvespre.

Normalment sol passar els diumenges capvespre a ca meva. Enguany me'ls he passat mirant una estona de futbol, de bàsket si en feien, llegint, inclús jugant amb la Wii, que com jo sol dir és un bon "wii-ci", i darrerament me'ls pas mirant la televisió. No som de mirar molta televisió, perquè bàsicament el que mir és "Qué vida más triste" a la Sexta, a vegades en Buenafuente, i també "El cor de la ciutat" o "Crackòvia" i "Polònia", a TV3, que fa estona que ho mir, "Muchachada Nui" a TV2, i qualque sèrie més, però poca cosa. No m'interessa el que fan a la televisió, normalment m'avorreix, i preferesc mirar els anuncis abans que mirar la programació. Telenotícies, ni els toc ja, i el temps sí, m'agrada, perquè és un tema que sí m'interessa, des de sempre.
A allò que m'he aficionat és a mirar programes com "La tierra desde el cielo", que és preciós, també reportatges de naturalesa, i sobretot, els diumenges, mirar "Redes" i "Tres14", a part de mirar, de tant en tant "Página 2". Els trob molt interessants, sobretot "Redes", que el podeu trobar a http://www.redes.tve.es/ que és un programa presentat per n'Eduard Punset, que a part de tenir un fortíssim accent català, és un investigador que trob que val molt la pena, sobretot per sabre qui som, d'on som, d'on venim, cap on anam, i moltes altres preguntes interessants, preguntes que fa molt de temps que es fa l'ésser humà.
Aquest diumenge passat em va agradar molt, perquè varen xerrar de la felicitat, i de com influeix, en el futur, el coneixement i el que ens passa quan tenim de 4 a 6 anys. Varen mostrar un experiment amb nins d'aquestes edats, que consistia en tancar-los dins una habitació, fer-los seure a una cadira, i davant d'ells els posaven una llepolia, la que fos, damunt un plat girat; si aguantaven sense tocar el triangle musical que tenien devora, durant 20 minuts, que servia per avisar a un adult i dir que no aguantaven més, el premi era que enlloc de menjar-se una llepolia, se'n menjarien dues. He de dir que vaig riure molt mirant les reaccions dels nins: un cantava, una feia servir la taula de tambor, una altra ensumava d'aprop la llepolia... molt divertit, però molt. La finalitat de l'experiment era demostrar que si a n'aquestes edats som capaços de tenir la força de voluntat suficient per no tocar el triangle i menjar una sola llepolia, en el futur aquests nins seran més feliços, simplement perquè tendran més força de voluntat que els altres, i perquè no desitjaran tenir-ho tot al moment, cosa que molts de pares no saben ensenyar als seus fills, i que no els ho ensenyaran mai. Realment el vaig trobar molt interessant a l'experiment, que ja fa anys que el feien pels Estats Units. Vos recoman que entreu a la pàgina de "Redes" i mireu aquest capítol, i la resta també, que segur que vos agradaran molt. Salut!

Planet Earth Forever

Sense paraules, val més mirar el vídeo. Preciós!

Versió diferent del Tetris

Pareix mentida que un vídeo tant curtet m'hagi fet riure una estoneta, perquè sempre he estat molt fan d'aquest joc, del Tetris, fins el punt de recordar alguns somnis en els què anaven caient i caient peces del Tetris i jo les anava col.locant per anar sumant i sumant més línies. Bé, feliç 25è aniversari Tetris, vos deix amb aquesta versió una mica diferent. Salut!

Final de Roma 2009

Quina nit de dimecres! He cercat un vídeo on sortissin els dos gols que han donat la victòria al Barça a la final del Champions League d'enguany, la tercera de la història, i que fossin narrats pel gran Puyal de Catalunya Ràdio. Els dos gols i el gran partit que va fer el Barça són la culminació d'una grandíssima i històrica temporada. Segur que vàreu disfrutar de veure el partit si sou del Barça, i si no sou del Barça, segur que vos faran enveja, que serà sana, seguríssim. Visca el TRIPLET del Barça!

Un camp ple de roselles!

Record que abans, i no fa gaires anys, es solien veure camps plens i plens de roselles, camps vermells, camps encesos de color, camps preciosos. Ara és molt difícil veure'n algun, o jo no n'he vist més que un, i a bastants de kilòmetres d'on faig la meva vida, perquè vaig haver d'anar fins a Manacor per trobar-lo. I el vaig trobar gràcies a una bona amiga de Manacor, na Maria, que me va dir exactament on era, i allà el vaig poder veure i gaudir. La llàstima va ser veure com la gent no respecta res de res, perquè es ficaven per dins el camp, trepitjaven roselles o també es feien fotos asseguts a terra, fent malbé tan preciat espectacle visual. És un comportament que no entenc i que molta de gent s'hauria de fer mirar. Però bé, l'important va ser poder veure milers de roselles que tapaven la terra, milers de roselles que enllepolien els meus ulls, milers de roselles esperant per ser fotografiades, milers de roselles que sé cert que suspiraven perquè les deixassin en pau. En definitiva, un goig per tots els sentits poder cercar, trobar i disfrutar d'aquest petit camp ple de roselles, goig que em va fer recordar que quan era petit, vaig dedicar un poema a la rosella, poema que cercaré i que qualque dia transcriuré. Salut!

Barça! Barça! Baaaaaaaaaarça!!!

Ja he sentit coets i traques, i no per celebrar la derrota del Madrid, si no per celebrar la lliga que ha guanyat, molt meritòriament, el Barça!!! S'ho mereixen de totes totes. Segur que si sou culés, ho estau celebrant, i tant que sí. Jo avui ho celebraré des de casa, bevent una copa d'herbes dolces, i mirant TV3, si no ens ho han tallat, clar està. Dimecres sí vaig sortir i vaig anar a la rotonda que du a Consell - Alaró - Binissalem. M'havien dit que hi anava gent allà quan el Barça guanya, i així va ser, i segur que avui hi ha gent per allà damunt, talment dimecres. Força Barça!!! Campions!!! Ara falta dia 27 rematar-ho tot ben rematat. Ànims!!!

Monty Python - L'acudit més graciós del món.

No sé si alguna vegada heu vist en acció els "Monty Phyton", un grup d'humoristes anglesos que amb el seu humor absurd varen captivar molta gent. Record molt bé pel.lícules com "El sentit de la vida", "La vida de Bryan" o "Los caballeros de la mesa cuadrada" i la gran quantitat de rialles que em varen provocar, pel tipus d'humor, que sempre m'ha agradat molt. També record que fa anys feien una sèrie seva pel canal 33, una sèrie anomenada "Flying Circus", i aquest n'és un dels sketxos. Simplement és genial, com la majoria de les coses que varen fer aquests personatges. Esper que vos agradi, encara que el vídeo sigui llarguet, perquè dura 10 minuts; això sí, valen bé la pena. Salut!

S'Albufera de Mallorca.

Fa algunes setmanes, vaig anar a caminar per s'Albufera. És maco anar-hi, o a mi m'agrada i em relaxa, perquè en pocs metres passes de veure uns hotels que fan feredat, i amb uns noms que només veure'ls et fan remugar una mica, a veure i sentir el que és la naturalesa en estat pràcticament pur diria jo. Sentir els ocells cantar, les ànneres i les fotges com es capbucen dins l'aigua per cercar menjar, veure els insectes sobre les flors... és un goig.
Segurament dec fer cara de guiri, o és que la majoria de visitants del Parc són extrangers, perquè quan vaig entrar una dona que promociona la targeta verda del Govern, em va dir "do you want a green card?" i jo rient li vaig contestar "no, gràcies", i ella rient em diu "vaja, ets mallorquí!", i li vaig dir "sí, de moment encara ho som!". Una petita annècdota d'entrada.
Dins la passejada que vaig fer, em vaig ficar dins els llocs per observar les aus, dins els "guaita", i allà amb paciència vaig anar observant els avisadors que feien trull, unes ànneres mascle que encalçaven i caponaven una famella, que se n'anava així com podia i tot d'una que podia; també alguna fotja, un gall faver, i al final vaig anar al "guaita" on es pot observar l'Àguila peixatera. Quan vaig entrar, hi havia gent que feia més d'una hora que esperava veure el vol de l'àguila, i em vaig seure devora d'ells esperant per veure-la també; només l'he vista una vegada i és realment espectacular. L'àguila romania descansant damunt un pal i d'allà no es va moure quasi per res durant l'estona que vaig estar esperant. Aquesta estona em va servir per veure que la gent que va per s'Albufera a fer fotos és una apassionada de la naturalesa, i ho dic pels comentaris que feien, per la paciència que demostraven, i també pels grans objectius i càmeres que passejaven, que varen fer que la meva càmera, que no és petita precisament, paresqués una càmera digital petita, molt petita.
Llàstima que el dia no acompanyàs, perquè hi havia una sèrie de núvols que tapaven molt el sol, però així i tot va ser una experiència d'allò més agradable. Algunes fotos ho il.lustraran. Salut!

Golasso de n'Iniesta

Crec que no em cansaré mai de veure'l. Entre que el gol és impressionant, preciós, bonic, espectacular...i mil adjectius així, i que va servir al Barça per ser a la final de Roma de dia 27 d'aquest mes...quin patiment i quin goig poder disfrutar d'una jugada així, d'un jugador com aquest, de tot aquest espectacle. Només dir...VISCA EL BARÇA!!!

Temporada d'orquídees.

Per què s'ha de fer un altre camp de golf a Mallorca? Això és el que m'he demanat aquests dos dies que he anat a n'es Comú de Muro, on s'hi vol fer un nou camp de golf. I m'ho deman per alguns motius: primer, perquè ja n'hi ha abastament de camps de golf a la nostra illa; segon, perquè ja s'ha fet molt de mal a la zona de s'Albufera de Muro; tercer, perquè no entenc que tota la nostra economia hagi de girar entorn al turisme; i quart, perquè no entenc que no es vulgui protegir encara més el territori que ens queda, i les espècies que hi viuen. En aquest cas en concret, i veient els interessos que hi ha, com per tot, és totalment prescindible un nou camp de golf, com el de Son Baco a Campos, i més veient els dois que diu el batle en referència al deute que té la resta de Mallorca amb el seu municipi; és increïble que una persona amb estudis, pugui dir semblants bajanades. Esper i desig que no se'n faci cap més de camp de gol, ja basta amb els que hi ha, i si els mureros que varen comprar finques per devora es Comú ara hi perden doblers, que s'aguantin, que els temps van canviant i jocs bruts com aquests són de cada vegada més mal vists, o això pareix. Deixant de banda aquests pensaments, he disfrutat d'anar per la zona de pins i cercar orquídees per allà, que és difícil veure-les, però quan en veus una, ja en veus a un bon redol, i és un goig, vos ho puc ben assegurar. Haver-se de perdre espècies com aquestes per la cobdícia humana, o per la d'uns quants...és un oi. Quan s'acabi el turisme, on anirem a parar? Què serem? Mal assumpte si no s'acaba de protegir tot el territori que encara tenim, molt mal assumpte. Deixant de banda això, algunes fotos d'orquídees, que com veureu són precioses; la més blavosa és una "Sabateta del Bon Jesús" i l'altra és una "Mosca vermella". Salut!

Pollença, de nou, i sobretot quan plou!

Com ja sabreu, m'encanta anar per Pollença a fer fotos, sobretot quan plou. Aquests dies que ho ha fet, enlloc d'anar a Ses Fonts Ufanes de Campanet, que avui deven estar plenes de gent, malgrat les fires que hi ha arreu de Mallorca, vaig anar a fer una nova volta per Pollença, sobretot a un raconet que m'encanta devora els Salts d'es Llinars, pujant cap a Lluc. Varen ser quasi dues hores de preparar la càmera, voltar una mica i fer fotos, un goig. Em relaxa molt fer una cosa així, i tant. Ja hi havia anat aquí, tres o quatre vegades, però és que cada vegada que hi vaig m'agrada i m'enganxa més. Per això pos aquestes fotos, i a veure si avui horabaixa aprofitaré i trescaré per altres bandes de Mallorca, més que res cercant qualque orquídea per fotografiar, que ja estan florint i són precioses. Esper que vos agradin, i salut!

Damià Timoner - Estrella del Nord (1999)

M'encanta aquesta cançó tocada per aquest manacorí. N'hi ha més pel youtube, i totes són molt bones, almenys pel meu gust, i algunes sortien al programa Hidrogen de la Televisió de Catalunya, un programa pensat per a relaxar-te, molt encertat. Un crack en Damià Timoner, i tant.

Visita al Barranc de Biniaraix.

A mitjans mes de gener, vaig anar al Barranc de Biniaraix, amb en Joan Miquel. Ell no hi havia estat i hi vàrem anar, i vàrem disfrutar de veure la naturalesa en estat pur. Hi havia hagut alguns desprendiments, causats per les nombroses plujes dels mesos de novembre i desembre, però seguint el camí no en vàrem veure cap; això sí, humitat per tot arreu, i si per pujar ja has d'anar alerta, per baixar hi has d'anar molt més, perquè el camí de pedra patina, i molt. És impressionant anar pujant les escales fetes de pedra seca i veure com va canviant el paisatge, i sobretot sentir la remor de l'aigua que et va acompanyant durant tot el camí. Vaig disfrutar com si fos la primera vegada que hi anava, vos ho puc ben assegurar, i em va tornar a impressionar la zona de l'Estret, que és realment espectacular. Només vàrem arribar a unes cases que hi ha just al punt on tries per anar cap el Barranc o cap a l'Ofre, des d'on es podia divisar la majestuositat del Puig de l'Ofre i la magnitud tant del Barranc com dels salts d'aigua que es podien veure, malgrat encara estàssim una mica enfora. Fotos d'aigua en vàrem fer abastament, i vos en pos algunes, mem si vos agradaran, i vos vull recordar que si vols atravessar el torrent i ho fas per dins l'aigua, com un servidor, hi ha bocins amb verdet que patinen molt, i te poden fer acabar amb el cul dins l'aigua, com em va passar a mi. Per sort només va ser un petit ensurt, res de l'altre món, i una o dues rialles. Esper que vos agradin. Salut!

Sabrina Salerno

Ara fa una estona, i mirant un canal de música de la TDT, m'ha comparegut aquest nou vídeo de na Sabrina Salerno, i m'han vengut al cap imatges de quan estava de moda aquesta cantant italiana, i de les "bregues" que hi havia entre ella i na Samantha Fox, dues cantants, que per què no dir-ho, les varen explotar pels seus bons atributs femenins, i que encara conserven, perquè amb l'edat han anat millorant. No és que m'agradi la cançó, perquè aquest estil de música poca cosa em diu, però me fa gràcia posar el vídeo pels records que m'han vengut pel cap (com per exemple un pit que li va sortir una nit de cap d'any de fa molts d'anys, un póster de na Samantha Fox que hi havia per ca nostra,...). I mirau com són les coses: aquesta al.lota, ja dona, fa els anys avui, i en fa 41, i està molt millor que quan en tenia 18, o almenys pel meu gust. Que el disfruteu, i no li surt cap pit aquesta vegada, encara que no li falta gaire. Salut!

Me siento insegurooooooo!!!

M'ha fet molta gràcia veure l'acudit del diari Sport d'avui dematí, fent paròdia d'un anunci que fa l'excel.lent porter del Madrid, després de la desfesta madridista d'ahir vespre, en un partit molt dolent per part seva, i molt bo per part del Liverpool, que va fer que l'equip anglès fotés quatre gols a l'equip de Madrid. L'acudit no té desperdici, m'ha agradat molt, i el vos pos, tret directament de la pàgina de l'Sport (http://www.sport.es/). Esper que vos agradi, si no sou madridistes. Me siento inseguroooooooooo!!!

Quin hivern!

Quin hivern que estam tenint enguany. Ho té tot: pluja, vent, fred, neu, algun dia de sol, però pocs...una mica de tot. El pitjor de tenir un temps així és que no pots anar a voltar pel món tant com voldries, o això m'ha passat a mi. Molts caps de setmana ha fet mal temps, i s'ha d'anar molt alerta quan en fa, vagis on vagis i facis el que facis. Pentura som massa prudent, no ho sé, però a vegades val més no arriscar-se; però dir-vos que m'encanten els hiverns així, perquè és un hivern llarg i així com toca, no com els hiverns que hem tengut darrerament. Així i tot, he seguit fent alguna sortida amb l'amic Joan Miquel, i hem seguit fent fotos i aprenent a fer-ne, que mai se'n sap prou. Una petita mostra dels llocs que hem visitat, és el que podreu veure a les fotos d'aquesta entrada. Si vos agraden, ja estaré content. Per part meva, va ser un goig fer-les. Salut!

Pepe Rubianes.

Només vull desitjar-te que estiguis bé on ets, siguis on siguis i facis el que facis, que segur que sempre serà divertit, com tot el que has fet en vida. Gràcies per molts de moments; en aquest precís moment estic recordant l'entrevista que et va fer n'Antoni Soler a "Malalts de Tele" i que va durar una nit sencera, de devers les 11 de la nit fins les set i pico del matí. En vaig veure part i, com tot, em va encantar i vaig disfrutar. Gràcies mestre, gràcies Pepe. Descansi en pau.

Aquesta Coca Cola...

No només és bona i gustosa, si no que ens deixa anuncis com aquest, que és molt bonic. Enhorabona l'amo en Pep i molts d'aaaaaaaaanys!!! com diu ell al final de l'anunci, i salut!

Radiohead - Karma Police

Impressionant tema dels Radiohead. M'encanta. Esper que vos agradi, si vos agrada aquest tipus de música.

El Barça.

Normalment no sol xerrar d'esports a n'aquest blog, però avui em fa ganes xerrar-ne a n'aquesta entrada. Fa molts d'anys m'agradava molt mirar el futbol, disfrutava, i no només disfrutava mirant els partits que feien per la televisió, sobretot els del Barça, si no que disfrutava de veure tot el trull que té aquest esport (moviments de fitxatges, estadístiques, doblers que pot arribar a moure, entendre les aficions...). Diuen que tot el que puja qualque moment baixa, i a mi em va baixar l'interès per aquest esport, passant a un segon o un tercer pla a les meves aficions, sobretot perquè no era capaç de veure un partit sencer, fos de l'equip que fos. Això sí, enguany en mir més de dos de partits, sobretot els del Barça, que està fent un futbol realment deliciós i espectacular de la mà d'en Pep Guardiola, un dels majors i millors cracks que he vist mai sobre un terreny de joc (fora no ho sé, però sembla una bona persona i un líder). Veure com mouen la pilota, veure la velocitat del joc, veure les ganes de recuperar-la i veure tot el que fan sobre el terreny de joc, és impressionant.
Si segueixen així, guanyaran més d'un títol enguany, n'estic més que segur, i estaré content pels jugadors, per l'afició i sobretot per l'entrenador, perquè poques persones són tan humils com és ell en la situació actual, és a dir, poques persones són així després d'haver fet el que ell ha fet en pocs mesos, després de veure que duen 20 partits sense perdre a la lliga, després de veure que el teu equip fa molts de gols i n'encaixa pocs, després de veure que ha sabut inculcar valors a la plantilla del Barça (humiltat, companyerisme, sacrifici, esforç...). És un crack!
Només em queda dir que tot el que està passant enguany no sigui un somni d'un sol any, i dir que desig que s'estengui aquest model per més àmbits de la societat i que les persones poguem ser més persones i la societat sigui més justa i igual per tots i no només per alguns, i finalment acabar amb un "Força Barça!" i per molts d'anys.

Durex Get it On!

Sense paraules, val més disfrutar-ho, com moltes coses d'aquesta vida que ens ha tocat viure. El censuraran?

Ses Fonts Ufanes de Campanet.

Dissabte dematí vaig tornar anar a veure ses Fonts Ufanes de Campanet. No em deixaran de meravellar mai crec, perquè sempre és el mateix, però mai de la mateixa manera. Aquesta vegada no hi vaig anar totsol, perquè hi anava amb un amic de Maria de la Salut que li diuen Joan Miquel. Normalment sempre he anat totsol a fer fotos, i des de fa una temporada ell se va comprar una bona càmera, una Canon EOS 40D, i solem sortir junts a fer fotos i a disfrutar de la naturalesa. Pens que quatre ulls hi veuen més i millor que dos, i si la companyia és agradable, disfrutes igual de fer fotos, de veure paisatges, de xerrar, d'aprendre coses noves, del que sigui.
A les 10 érem pel camí de ses ufanes ja, i tot d'una vàrem començar a fer fotos, perquè els rajos del sol, que estava bastant baix, penetraven dins les branques de les alzines del camí i era impressionant veure-ho. I quan vàrem entrar dins el bosc, un altre espectacle: aigua per tot, rajos de sol com a focus il.luminant-ho tot, un aire misteriós i diferent, i el millor de tot per fer fotos és que hi havia poca gent a n'aquelles hores. El resultat: més d'una hora i mitja cercant el millor racó per fer fotos. Quan vàrem haver acabat ens vàrem dirigir a un salt d'aigua que hi ha pujant a Lluc, que l'anomenen "El salt d'es Molinet". És un salt que està en direcció a Lluc i deu fer més de 200 metres, i és simplement impressionant.
Com que dos dies abans havia trescat per la zona, vaig trobar un camí que du ben davall on cau l'aigua, ficant-te per dins una finca que és preciosa. El vàrem seguir fins que vàrem ser just on volíem, però la força de l'aigua va fer difícil poder atravessar el torrent; al final en Joan Miquel ho va fer i va aconseguir veure el salt quasi sencer, perquè per veure'l hi ha molt mal accés i s'ha d'anar molt alerta a no patinar, perquè amb la humitat que hi ha, és el més fàcil de fer. Tota una experiència arribar fins allà, que la vàrem gaudir plenament fins que un caçador va fotre dos trons aprop d'on érem i vàrem partir escapats, perquè mai se sap.
Com a mostra de tot plegat, unes fotos, una d'elles d'en Joan Miquel, perquè vegeu part del salt d'es Molinet. Esper que vos agradin.


Foto feta per en Joan Miquel.

Yann Arthus-Bertrand

Normalment per la televisió fan programes que no valen la pena, almenys per jo. Programes on conten les aventures i desventures de segons quin personatges, telenotícies plens de situacions morboses i d'imatges que fan pena, reality's que no serveixen per res més que per veure com ha tornat la raça humana...i un llarg etcètera. Pocs programes, pel meu gust, tenen interès, i un d'aquests, que el varen fer al canal 33, va ser un reportatge que varen fer d'aquest fotògraf francès, en Yann Arthus-Bertrand. Em va agradar molt veure'l, sobretot per la quantitat d'imatges i fotografies que varen anar mostrant, i em va recordar un llibre seu que vaig comprar fa temps que es titula "La Tierra desde el cielo". És un fotògraf que ha fet sobretot fotografia aèria, i és realment impressionant, o a mi em va encantar, i veure'l preparant escenaris, o emprenyat perquè no deixaven enlairar l'helicòpter que l'havia de dur a fer fotos per Egipte, o perquè el sol ja estava massa alt i les fotos no quedarien bé... tot plegat va estar molt bé. Cercant pel Youtube he trobat aquest vídeo d'ell. És llarguet però val la pena veure'l. Si tots els programes fossin així d'interessants, o com el "Tres14" que fan els diumenges a TV2, o com el que fan darrera, que ara no me'n record del títol, la raça humana no perdria tant la seva consciència racional, perduda en programes i en hores de televisió que no serveixen per res. On anirem a parar?

Feliç any 2009

No sé si estau cansats de sentir que aquest any que està a punt d'entrar serà un desastre, que l'economia no anirà bé, que ho passarem malament, que l'atur augmentarà moltíssim... jo en començ a estar cansat. Em deprimeix escoltar contínuament notícies d'aquest tipus. M'estim més dir que l'any que començarà d'aquí unes tres horetes, serà bo, anirà bé, i que deixarem de pensar tant en els doblers i en l'economia, i ens fixarem en altres valors que sempre ha tengut l'ésser humà: senzillesa, humilitat, amabilitat i sabre estar, per exemple. Les actituts dolentes, millor deixar-les de banda, i desig que el 2009 sigui l'any de sabre'ns conformar, l'any de la no corrupció, l'any de la pau, l'any de part d'erradicació de la fam al món, l'any de la no dependència econòmica, l'any de la raó, l'any de l'amor, l'any del perdó, l'any de l'amistat, l'any de la humilitat i l'any en què tots serem una mica més humans i persones racionals. Així ho esper i vos desig molts d'anys a totes i tots, o a tots i totes, i gràcies novament per les visites que em feis de tant en tant. Molts d'anys i feliç any 2009!

Pollença.

Passejar-se per Pollença sol ser un goig per tots els sentits, i si ho fas quan ha plogut abastament, és més que un goig, perquè es converteix en tota una experiència increïble. Veure el torrent de Sant Jordi que corr ben amunt, veure els salts d'aigua d'es Llinars o d'es Molinet tirant aigua de molts metres d'alçada, formant unes cortines d'aigua espectaculars, veure el torrent de ca'n Botana desembocar a cala Molins, a la cala de Sant Vicenç, veure l'ull de la Font com raja aigua sense aturar, veure camps anegats plens de vida amb ocells, agrons, cavalls, ovelles... què més es pot demanar si t'agrada passejar-te i disfrutar del que t'ofereix la naturalesa? Jo crec que no es pot demanar molt més; bé, sí, que es pogué fer durant tot l'any, però el clima és mediterrani i és el que té, que no plou tot l'any. Ara, la resta de l'any hi ha moltes altres coses per veure per Pollença: cales precioses, serrats vertiginosos, un port deliciós i moltíssimes coses pràcticament imposibles d'enumerar.

Pujant cap a Lluc, la carretera ha estat tallada durant un cert temps, i tot per la quantitat d'aigua que hi havia per sobre, que la feia impracticable. Enlloc d'anar-hi aquell dia, hi vaig anar divendres, quan tot ja estava una mica més calmat, i tot per fer-hi algunes fotos a un torrent, que crec que deu ser el torrent d'es Llinars, per estar just abaix del que són els Molins d'es Llinars. El dia abans, és a dir dijous, també hi vaig anar per fer el camí d'es Llinars, que mai l'havia fet, i que vos recoman, perquè hi ha unes vistes precioses i la vista cap els salts d'aigua es fa encara molt més impressionant.

No puc fer res més que posar algunes fotos de les que he fet aquests dies, que esper que vos il.lustrin bé el que he escrit fins ara, i destijo que vos agradin, com sempre. Salut!

Sabatada a n'en Bush.

Mirant el telenotícies d'ahir vespre, vaig poder veure, amb més de mitja rialla, la cara de pet que li va quedar a n'en Bush quan un dels periodistes li va tirar dues sabates, sense ferir-lo justament, mentre es feia una roda de premsa a Iraq. Sé cert que molts de vosaltres, i no per això no sereu bones persones, vàreu pensar que l'hauria d'haver ferit de ple, però justament no va ser així, i ni vull pensar el que degué pensar i riure n'Hugo Chávez, perquè degué ser massa.

Ara, la cara que li quedà, és digne de ser fotografiada, i no una vegada, sinó mil. I és que s'han de tenir collonets per anar a l'Iraq i dir que la invasió que varen fer els Estats Units i altres països, va ser del tot necessària; és com si n'Osama Bin Laden anàs a Nova York (i dic aquesta ciutat perquè és la que surt a totes les pel.lícules) i diguès que l'atemptat contra les Torres Bessones era totalment necessari (allà ja li haurien disparat a ferir directament, no només li haurien tirat una sabata pel cap).

Hi ha pocs esser humans tant i tant curts com en Bush, però n'hi ha, i un d'aquests no fa gaire que era president de l'estat espanyol, que també va anar a cercar les anomenades armes de destrucció massiva, i encara ara no s'ha trobat ni el més mínim rastre. Normal que el món vagi malament, és del tot normal. Deix la foto que he vist a l'Última Hora d'avui, que és la que més m'ha agradat, i torn a dir que llàstima que no el ferís de ple, LLÀSTIMA!

Ses Fonts Ufanes i neu a Tramuntana.

Aprofitant un dia lliure de no anar a fer feina, i veient com estaven d'emblanquinades les muntanyes més altes de la Serra de Tramuntana, vaig decidir posar-me en marxa i anar a veure la neu, que feia estona que no hi anava. El problema més gros va ser el vent, que va fer fondre la neu molt aviat; malgrat això, les imatges de la serra blanca, són precioses, encara que hi hagi poca quantitat de neu. Vaig arribar fins a la base militar del Puig Major, fins a un ofensiu cartell que posa "Zona militar, no detenerse", i jo pensant...i què te penses que faré si m'atur? Vos fotré qualque cosa? Vos faré mal? Estupideses dels militars. Això sí, a altres llocs em vaig poder aturar, i ja vaig poder veure la quantitat de gent que hi havia per allà dalt voltant, bocabadats mirant la neu, o mirant les comportes del gorg Blau, que estan obertes perquè està que vessa, o el que fos.

Quan vaig baixar, vaig pensar en ses fonts ufanes, que segur que haurien rebentat. I així va ser: vaig arribar al pont del Torrent de Sant Miquel, i només sentir la remor de l'aigua i veure-la córrer, ja és un goig, però anar fins el bosc de Gabellí Petit, arribar, tornar a sentir la remor de l'aigua i veure'n córrer per molts de llocs, encara més goig és. Com que el cel amenaçava aigua, va ser una visita relativament curta per fer-hi unes fotos i poca cosa més. Anar-hi devers les tres està molt bé, perquè hi ha poqueta gent, i més entre setmana, però quan me n'anava, que eren les quatre tocades, ja hi havia genteta que hi anava a veure-les, cosa que em va etxocar. No em vull ni imaginar la quantitat de gent que hi anirà aquest cap de setmana, perquè farà feredat.

Com sempre, unes fotos vos il.lustraran la neu i ses fonts ufanes de Campanet. Esper que siguin agradables per la vostra vista. Salut!

Una volta pel mal temps

Una de les coses que més m'agrada fer és voltar per Mallorca mirant el mal temps que fa, sobretot si és un mes com aquest, que ha estat molt plujós. No és que cerqui fenòmens extraordinaris, com caps de fibló o desastres de la mar; m'agrada seguir una carretera, per exemple, i sobretot si és secundària, i arribar a un lloc que hi plogui molt, o anar a la serra de Tramuntana quan hi ha neu, o anar a un torrent i simplement veure l'aigua com corr.

Aquesta setmana ha estat extraordinària en aquest sentit: vàrem tenir caps de fibló damunt la mar, que des de Binissalem, per exemple, varen ser ben visibles, perquè es veia el núvol i dues mànegues impressionants que hi penjaven; també hem tengut molta de pluja, quantitats enormes d'aigua, i per això hi ha hagut algun torrent desbordat, sobretot per la zona de Pollença, i molta d'aigua corrent per tot arreu; també hem tengut temporal de vent, amb una mar totalment remoguda i unes ones que feien por; i també hem tengut neu a la serra de Tramuntana, sobretot al Puig Major i al Puig de Massanella, que encara avui tenen neu a les cotes més altes.

En definitiva, una mica de tot, al gust de tots, i sobretot per aquells que ens agrada veure com evoluciona el temps, que ens encanta mirar ploure, que disfrutam d'anar a un torrent i veure l'aigua passar, o escoltar la remor de la mateixa. Jo m'he passejat sobretot per Pollença, anant a la Cala de Sant Vicenç, a Pollença poble per veure el Pont Romà del Torrent de Sant Jordi, i també pujant uns kilòmetres cap a Lluc, per veure salts d'aigua; i aquest cap de setmana he anat una altra vegada a veure el Salt d'es Freu, a Orient, que anava ple d'aigua, molt ple. També vaig passar per les Fonts Ufanes, a Campanet, però només per veure la quantitat de cotxes que hi havia, malgrat el mal temps, i n'hi havia molts, massa i tot.

Com a mostra de tot el que he pogut veure, vos pos algunes fotos, de les que he anat fent per aquests indrets de l'illa, que com sempre, esper que vos agradin. Salut!

I segueix...i segueix...

I segueixen caient, com a mosques, tots els "polítics" corruptes que hi ha per la nostra illa, i els que cauran, perquè vaja fauna d'aprofitats que tenim per aquí. És normal que la gent n'estigui desenganada, menys alguns que voten amb una bona vena ben gruixada davant els ulls, sense voler veure res del que passa, i voten al partit que sempre han votat. Ja ho diuen que no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure.
Ara ha estat en Lluc Tomàs, de Llucmajor, i altres bestioles del seu voltant, no necessàriament del seu partit; quin o quina serà el pròxim o la pròxima a caure? Sort que n'Estaràs dóna molta d'importància al fet que hagi dimitit...serà cínica? Se pensa que som imbècils? Més valdria fes feina ben feta i no obrís la boca per dir segons què. Salut!

El Pont de les Set Boques.

Xerrant un dia amb un conegut que tenc pel messenger, un campaner que em sol contar històries molt interessants, va sortir el tema del tren a Mallorca, i em va anar contant una mica la història del tren que abans unia Palma amb Santanyí. Segons em va dir, la línia va ser clausurada i desafectada l'any 1964, perquè es feien obres per l'Aeroport de Palma, i a l'estar per la zona varen tancar la línia. "Així és Mallorca" vaig pensar jo: cosa útil que tenim, cosa útil que destruïm.

Si s'hagués conservat aquesta línia de tren, ara hi hauria una estació a l'aeroport, i la gent podria anar fins allà emprant un bon servei públic; i si volgués anar a Ses Salines, o a algun altre poble per on passava aquesta línia, gaudiria de vistes molt boniques cap a la garriga de Llucmajor, cap els torrents que hi ha per la zona, com el de Son Verí o el dels Jueus, i gaudiria d'un passeig molt bonic per zones com Es Pil.larí, Llucmajor, Campos, Ses Salines, Es Llombards i finalment Santanyí. Però no, el que varen fer va ser el que he dit abans: clausurar i desafectar la línia, i pobre d'aquell que remugàs o s'enfrontàs amb els policies de l'època. Un desastre.

Mirant pel programa Google-Earth vaig anar seguint el que era l'antiga línia del tren, que encara es veu molt bé, fins i tot a les zones de camp que s'han anat llaurant i emprant per sembrar o pel que sigui. I també vaig fer una visita al "Pont de les Set Boques", per indicació d'aquest conegut i amic, perquè me'n va xerrar tant i tant bé, que me va fer ganes d'anar-hi i veure'l en directe.

Segons em va dir, és el pont més gran que s'ha fet mai a Mallorca, perquè hi pogués passar el tren, i estar-hi davant és realment impressionant, perquè es veu bé l'enorme feina que degueren fer els treballadors que el varen construir. Està construït per salvar el que és el Torrent de Son Verí, a Llucmajor, just devora una mega-depuradora del mateix terme, a la zona de S'Arenal. Només s'ha de caminar devers un kilòmetre per a arribar-hi, seguint les antigues vies del tren, ara convertides en camí. Esper que vos agradi, i esper que si es tornen a fer infraestructures com aquesta, no es clausurin perquè sí, sense raonaments lògics ni res, i la gent les pugui emprar en voler, tenint un servei públic realment sostenible.

No vos cont la història sencera de tot el que em va dir, encara que seria molt interessant, però vos pos algunes fotos que vaig fer un dia que vaig anar a veure el pont que vos he dit, i així veureu la majestuositat del mateix. Salut!

Fotos macro, fotos d'aprop.

Fer fotos en format "macro", és a dir, fotografiar objectes de molt aprop, és tota una experiència. Amb les càmeres digitals d'avui en dia, es poden fer fotos així molt fàcilment, i normalment solen quedar molt bé, sobretot si la càmera té estabilitzador d'imatge; si no en té, és diferent, perquè ja depèn del polç que tenguis, i el resultat pot ser molt diferent segons la persona que hagi fet la foto.

Amb la càmera que tenc ara, la Canon EOS 30D, necessites un objectiu dels anomenats "macro". Els altres dos que tenc, un Canon 17-85mm i un altre Canon 75-300mm, pots arribar a fer fotos d'aprop, però a una distància massa grossa perquè et surtin uns resultats més bé òptims. Per aquest motiu, i després de pensar-m'ho ben pensat, i aprofitant que en Joan, un amic, viatjava a Nova York, em vaig decidir per comprar un Canon 100mm Macro, que m'ha sortit bastant bé de preu, sobretot si ho compar amb els preus que tenim per Europa.

He de dir que he fet poques fotos encara, només he fet proves, i és realment impressionant. Té dues distàncies: 31 centímetres i 49 centímetres, és a dir, posar-te a uns 30 centímetres del que vols fotografiar, o posar-te a uns 40, depenent de l'objecte i depenent de com vols que et surti a la foto. El que fa l'objectiu és augmentar el que veus com si ho tenguessis a escassos centímetres, per veure bé tots els detalls que a simple vista no veus.

De moment m'agrada molt, perquè és ràpid per enfocar, si empres l'enfocament automàtic, i trob que és fàcil d'emprar; això sí, convé tenir un trípode i un disparador amb o sense cable, perquè com que no té estabilitzador, i encara que tenguis un bon polç, sempre és millor una ajuda d'aquest tipus, perquè les fotos surtin prou bé i sense moure's. Com a mostra de les primeres fotos que he fet emprant-lo, algunes fotos, que m'agradaria que comentàssiu si vos agraden o no, si entrau pel blog. Gràcies i salut!.

El Salt d'Es Freu.

No sé si heu anat mai a veure aquesta meravella que s'amaga per Orient, dins el que seria ja el torrent de Coa Negra. Jo hi havia anat una vegada, però el torrent no duia aigua i per aquest motiu el salt anava eixut, però així i tot ja em va agradar molt veure aquell raconet de Mallorca. Aquest dissabte, i pensant en tot el que havia estat plovent, hi vaig tornar a anar a fer una volta per allà, des d'Orient, que és una caminada d'uns 35 minuts, i el que vaig veure és difícil d'explicar amb paraules. Un bosc molt dens, gent cercant esclatassangs, i remor d'aigua, molta remor d'aigua, fins que arribes a un lloc on hi ha un salt que deu fer uns quinze metres bons: el Salt d'es Freu. Quedes com a meravellat de veure aquell redol, i si segueixes una mica més endavant i baixes per un dels costats del torrent, encara més maco és, perquè veus dos salts d'aigua més, fruit del primer. Una meravella. El vaig gravar en vídeo, per si el voleu veure.

Em va dir un senyor que es va posar devora jo, mentre feia fotos, que quan plou molt i ho fa intensament, hi ha unes hores que enlloc de veure un sol salt, se'n veuen tres, i jo li vaig dir que si amb un salt ja és meravellós, amb tres ni m'ho puc imaginar. Ha de ser de veure. També em va dir que més endavant, hi ha uns altres salts, més alts, però que per a accedir-hi ja ha de ser amb cordes i anant alerta, perquè és perillós. Em vaig conformar amb el que vaig poder veure.

Com sempre, vos pos algunes fotos, i a una veureu gent que feia rappel dins el salt d'aigua, perquè quan me'n començava a anar vaig sentir alguns crits, i va ser un grup de joves, i no tant joves, que es tirava amb cordes per dins el salt. Una passada també. Esper que vos agradin i salut!

Una glosa.

Vos convit campaneteres

a Sa Pobla si hi veniu

vos daré suc de perdiu

que fa créixer ses mamelles!

És la glosa que ha dit un home de Selva, que ha sortit al programa "Malnoms" que fan els divendres a la nit a TV3. Ha estat molt divertit, i n'ha dita una altra que ara mateix no record, però que ell ha titllat de "verda", amb tota la raó del món. M'ha agradat molt avui el programa, i fins i tot hi ha sortit un "quinto" meu, en Miquel "des Forn".
Esper que vos agradi la glosa i salut!

Avui fa un any...

Avui fa un any just que vaig començar a escriure aquest blog. Passa el temps volant, perquè record el primer dia que el vaig crear com si fos ara mateix, perquè no sabia què escriure ni tampoc sabia molt bé com funcionava això d'un blog personal. I bé, passant el temps per casa, estant més inspirat uns dies que els altres, mostrant fotos que vaig fent, qualque pensament, qualque concurs fotogràfic i cosetes així, i més de dos vídeos extrets del youtube. Bé, donar-vos les gràcies a tots els que heu pegat una ullada de tant en tant al blog, i dir-vos que faig comptes seguir, almenys una temporada més. Gràcies i salut per tots i totes, o totes i tots. Joan.

Na Maria Enganxa.

Al final he trobat el títol que trob més idoni per l'entrada anterior: Na Maria Enganxa. Cercant per la xarxa he trobat aquest poema dedicat a n'aquest personatge que tant i tant empraven les nostres padrines per fer-mos una mica de por, sobretot quan no fèiem gaire bonda que diguem. És el següent:

Maria Enganxa

A la cisterna, devora la manxa
que rega la llimonera olorosa,
hi neda l'anguila més llefiscosa
i m'hi aguaita na Maria Enganxa.

Na Maria porta un ganxo de ferro
tot rovellat, amb la punta corcada
i em vigila tot el temps, afamada,
quan trec el poal per omplir el gerro.

Espera ajaguda sota el mirall
que tapa l'aigua obscura.

El garfi untat de salivera profetitza
el tall que m'arrosegarà al seu fred llit blau.
Cos ofegat, ceruli enamorat,
seré de na Maria el mort esclau.

No vos far por i respecte?

Sense títol.

No sé quin títol posar a n'aquesta entrada del blog. He anat a berenar avui dematí, i per no perdre el costum he fullejat el Diario de Mallorca, que avui sí que hi era i he aprofitat bé l'estona per a llegir-lo ben llegit. I fullejant-lo, m'he topat amb una nova notícia del cas "Ordinas", amb l'omnipresent Antònia Ordinas a la foto, amb les mans ben fermades, però aquesta vegada sense el seu "ca rater", que no sé si va ser el que degué conduir als agents fins el pot de "Cola Cao" que tenia enterrat al seu jardí, vés a sabre; si és així, és un ca rater traïdor i pentura el farà bord. La foto que més m'ha agradat ha estat la que hi havia a la portada del diari "Última Hora":
Mira que haver de buidar una cisterna per sabre si algú hi té doblers amagats...ja em sembla el "sumum" del ridícul. Això sí, ella cara alta i mirant les càmeres, només faltaria, mentre part dels veïns que presenciaven l'escena li recriminaven la seva actitud i les seves malifetes, sobretot perquè ella havia pregonat que era innocent. No sé què arribarem a veure en aquest cas, però si ja s'ha fet un clot a un corral i s'ha buidat una cisterna, em deman si podrà ser possible que hagin de desmontar part del Túnel de Sóller, per dir qualque lloc a l'atzar, per veure si per allà dins també hi ha euros que van i vénen aprofitant el túnel, per no haver d'anar pel coll, i així poder arribar més aviat a les butxaques on van destinats. Vés a sabre. Quina vergonya que me fa veure notícies com aquestes. És realment indignant. Esper que paguin per tot el que han fet, tant ella, la seva dona i tots els que han robat. S'ho mereixen. Salut!.

El Tetris.

Com a jugador de Tetris, des de ja fa molts d'anys, m'agrada molt la musiqueta del joc; cercant pel youtube m'he trobat amb aquest bergant que toca la música clàssica del Tetris, amb dues guitarres. És increïble, perquè li queda molt bé, o això he trobat. N'hi ha d'altres de vídeos seus, com un que fa la música d'en Mario de la Nintendo, del Zelda, dels Simpsons...i alguns més. Segur que vos agradarà escoltar-ho, i si sou Tetris-adictes, com ho he estat jo, heu arribar a somiar alguna vegada que hi estau jugant? Jo sí, i no sé com vaig acabar la partida. Salut!

Maria de la Salut.

Fa uns dies vaig anar a veure uns amics que viuen a Maria de la Salut: na Catalina i en Joan Miquel. Són dos joves del poble que fa bastants d'anys que tenc el gust de conèixer i amb els que de tant en tant ens veim, fent qualque sopar o qualque dinar. Aquesta vegada hi vaig anar per un altre motiu: a ell li fa ganes comprar-se una càmera réflex digital. Després de dinar molt bé li vaig anar mostrant coses de la meva càmera i la vàrem estar emprant una bona estona, ensenyant-li com funciona el modus manual de la càmera, per aprendre a treure-li el màxim profit quan fas fotos. Al final se'n comprarà una, i crec que serà una Canon 450D, que no està gens malament, i segur que li traurà molt de suc a la càmera, perquè té gust i li agrada fer fotos.

Aprofitant que érem per allà, li vaig dir que em dugués a fer una volta pel poble i me mostràs alguns llocs macos del terme, i així ho va fer. Vàrem passar per la possessió de Roqueta, que són unes antigues cases que daten del segle XIII i formen part d’una de les set cavalleries amb les que el rei Jaime I obsequià als set nobles que col.laboraren amb ell en la conquesta de l’illa de Mallorca, a l’any 1229. Es troba entre Sineu i Maria de la Salut, a un lloc molt privilegiat i maco. Si voleu entrar a la seva web pitjau a http://www.agroroqueta.com/ i així sabreu més coses del lloc, les tarifes que tenen i moltes coses més. La visita a la clastra va ser molt maca i vàrem fer fotos des de tots els angles, en companyia d'un petit moix que es va atipar menjant-se un ratolí mig sec que era per allà enmig. Tot un espectacle, al què no ens convidà.

Després vàrem anar a una finca que tenen ells i des d'allà vaig veure un fumeral molt gros; vaig demanar a n'en Joan Miquel a veure què era allò i en qüestió de 10 minuts m'hi va dur: era una antiga mina que està al terme de Sineu, just devora la carretera que uneix Sineu i Maria de la Salut. Devora aquesta mina, hi ha una bassa de dimensions bastant considerables, i fent-li fotos i xerrant amb ell, vaig quedar meravellat del lloc, malgrat el mal dia que ens feia. Vos recoman que hi aneu, perquè és un lloc molt maco que no t'esperes, com una petita albufera al Pla de Mallorca.

Va ser una visita molt agradable, com sempre, i també vos deix algunes fotos de les que vàrem poder fer, que es veuen una mica fosques per la poca llum que hi havia aquell dia. Va quedar pendent tornar-hi pel gener, a fer fotos als ametllers florits, perquè em va mostrar un lloc molt maco per a fer-hi fotos. Esper que vos agradin. Salut!